La Puerta. Relat curt.

Buenos días. Esta mañana a las siete cuarenta y cinco hemos vivido otro de esos grandes momentos en nuestra querida plaza. Estábamos, un estudiante de la ESO envuelto en sus auriculares y Ulises y yo charlando sobre luces de navidad. Y entonces, de la nada, oímos una voz quejumbrosa mascullando improperios. Era nuestro querido párroco, intentando salir por la puerta que hay a la izquierda de la iglesia. Digo intentando porque delante de la puerta una persona había plantado su garito para pasar la noche y la barricada lumpen bloqueaba completamente la salida. Después de quejarse mirando al cielo y viendo que su señor no le echaba ninguna mano, pasó a intentar despertar al durmiente. Primero con suavidad y después con más estridencia, pero sus intentos fueron en vano.

Cada vez más nervioso por el bloqueo decidió pasar al cuerpo a cuerpo y empujó y empujó y la casa derribó. Llegó incluso a pisar a tipo que estaba dentro que, obviamente, despertó de golpe al sentir el peso de la iglesia. Dio un salto repentino, agarró al cura por las solapas y gritó, ¡que pasa tío, que pasa contigo! Era un tipo grande y las narices se tocaban como en un beso esquimal. Tensión.

El adolescente seguía envuelto en sus auriculares pero con la boca abierta, Ulises petrificado y yo, de repente, vi la luz. Pensé, perfecto, somos dos, uno del hampa y uno del AFA, y él, sólo uno. O recuperamos el frisbi o acabamos con el predicador. Vi entonces que el del hampa no necesitaba mi ayuda y le iba a partir la cara él solito. Surgió mi alma cristiana y, lo confieso, decidí ayudar al cura. Intenté avanzar, pero Ulises me agarró del brazo y me dijo asustado Tu no te metas, tu no te metas. Y entonces el cura pasó al ataque, y le gritó al tipo que aquello es una puerta y que entra y sale gente y que qué carajo hace durmiendo allí. Ante semejante sermón, el tipo, estupefacto, soltó al cura y lo dejó ir. El teólogo venció al nihilista y el párroco se fue hablando sólo o con Dios, no se.

Por cierto una alondra cantaba feliz de poder hacerlo fuera de temporada durante toda esta escena.

“Pares estressats, fills estressats”

ESCOLA DE FAMÍLIES – PRIMERA XERRADA DEL CURS 19-20

L’estrés, la dolència del present, on a cada segon responem a mils estímuls i ens mostrem en permanent estat d’alerta. Com gestionar l’estrés començant pels adults i ajudant als més petits de la casa? Què podem fer per no arribar a aquest límit? Existeixen nens i nenes estressats, en els que veiem que no poden resoldre les seves tasques diàries a casa ni a l’escola per la seva permanent sobre exitació, parlarem de com els podem ajudar i com podem ajudar-nos a nosaltres mateixos per no permetre que l’estrés invaeixi tota la nostra vida i l’ambient emocional de la família. A càrrec d’Alexandra Mariné, educadora i psicòloga.

  • Dia: dimecres 27 de novembre
  • Hora: 18:15-19:45
  • Lloc: Sala Newman, Escola Sant Felip Neri

Xerrades per adults a SFN

Benvolgudes famílies, finalment hem tancat l’enquesta de les xerrades i les 3 més votades han estat:

  • Pares estressats, fills estressats (53 vots)
  • La comunicació en la parella per afrontar la criança amb sentit de l’humor (50 vots)
  • Jugar o consumir jocs? (43 vots)

Farem la primera (Pares estressats, fills estressats) el dimecres 27 de novembre a les 18:15 a la Sala Newman. Passarem la informació i cartell a delegats més endavant. La segona la farem gener o febrer, i la tercera a l’abril/maig.

Les xerrades són gratuïtes, estan obertes a persones adultes de l’escola i del barri. Hi haurà servei de canguratge per part d’alumnes de l’ESO exclusivament per a nens i nenes de l’escola SFN.

Feu click AQUÍ si voleu repassar el contingut de les xerrades en el post anterior.

Germans/es, aprenem junts/es

Ahir vam fer la tercera xerrada Germans/es, aprenem junts/es. L’Alexandra Mariné, psicòloga amb una llarga trajectòria amb infants i famílies, ens va explicar la importància dels conflictes entre germans/es: moments on es desenvolupen les seves habilitats negociadores, es forja la seva personalitat i creix el vincle entre ells/es. Aquestes situacions tanmateix afecten el clima de casa, i es pot ajudar els fills/es a generar experiències positives a través dels límits, les responsabilitats, l’expressió dels sentiments o la cerca d’espais únics amb cada fill/a. Tenim tot el contingut resumit en un document que ens va donar l’Alexandra. Per aquelles famílies que els interessi, poseu-vos en contacte a través del mail: afasfn1@gmail.com o bé us el podeu descarregar al final del post.