Comunicat de l'AFA referent a la situació actual de cancel·lació de classes a causa del COVID-19.

Benvolgudes famílies, des de l’AFA hem estat amb contacte diari amb la direcció de l’escola des de que es va tancar. Els tres punts que s’han anat treballant són:

  1. Mantenir les condicions salarials de tot el personal, en la mesura del possible (si la majoria de les famílies mantenen la quota es podrà fer)
  2. Mantenir l’activitat docent fent servir els mitjans que tenim a l’abast (el treball que es va enviar era en previsió de que el confinament era de 15 dies i el departament d’ensenyament va donar ordre de no avançar programa, ara aixo ha canviat i l’escola ja esta treballant en el nou escenari)
  3. Mantenir a les famílies informades
    L’AFA, s’ofereix per tal de resoldre tots els dubtes i canalitzar les demandes que les famílies considerin adient fer arribar a l’escola.

Per favor, per tal de vehicular els dubtes o demandes eficientent us preguem que ho feu a través de les delegades de cada classe.

CUIDEM-NOS!!

Extraescolars SFN durant l'estat d'alarma i la cancel·lació de les classes

ABAC, la empresa que gestiona les extraescolars de l’escola SFN (a excepció dels excacs) ens envia el següent comunicat que us remetem per la vostra informació.

Bona tarda a tots i totes,
Primer de tot, desitjo que estigueu el millor possible davant d’aquesta situació.
Davant la gestió d’activitats extraescolars, no es veu contemplada cap mesura per part de l’administració pública per apaivagar l’anulació del servei.

Des de la FaPaC, anuncien la possibilitat que les entitats retornin la part proporcional de les activitats no realitzades a les famílies. A causa del fet que la situació probablement s’allargarà més de dues setmanes, creiem adequada aquesta mesura. Per tant, finalment apostem per retornar la part proporcional d’inactivitat de la quota del segon trimestre i esperarem a procedir amb la quota del tercer.  

Moltes gràcies, seguim.

Nerea Jardí
Directora de Serveis i Projectes
Àbac serveis integrals
Consell de Cent 295 1º2º Barcelona 08007
Tel.    93 360 10 44 / 687513858 nereaj@abacserveis.com

Jaquemate al coronavirus

Comunicat de EDAMI (Extraescolar d’escacs)

Apreciados alumnos y familias.

Como es sabido, se han cancelado durante dos semanas todas las actividades escolares.

Desde la Escuela Ajedrez EDAMI estamos trabajando con tu COLEGIO para que podáis seguir disfrutando de vuestras clases de ajedrez, durante estas semanas.

Cada día podrás acceder a un conjunto de actividades:

* Conferencias a cargo del Gran Maestro de ajedrez y director de EDAMI, Miguel Illescas.

* Chat de preguntas

* Torneo permanente para que puedas jugar con otros niños de tu colegio u otros centros.

* Vídeos y cursos INTERACTIVOS.

* Problemas y soluciones.

 Todo esto simplemente entrando en: https://forms.gle/7nWko2inu7FDTUWV8

En la página www.edami.com/coronachess iremos informando de las novedades.No será una partida fácil, pero entre todos daremos jaque mate al coronavirus.

 Equipo EDAMI

Construccions viatgeres.

Francesc Font, historiador i pare de l’Aina de 2on

Article en PDF: LINK

60 anys de l’escola, 60 anys dins una capsa formada per dos edificis històrics. Però d’on surten aquestes belles edificacions?, sempre han estat a la plaça?.

La resposta és no. Són dues construccions viatgeres que un dia aferrissaren a la nostra plaça.

Un d’ells és l’antiga Casa del Gremi dels  Calderers, edifici del segle XVI que inicialment es localitzava al carrer de la Bòria, a tocar de la plaça de l’Àngel, amb una arcada que s’obria al desaparegut carrer Fileteres. En reestructurar-se el carrer a causa de l’obertura de la Via Laietana, la façana de I ‘edifici fou desmuntat i traslladada el 1911 a la plaça de Lesseps. “En el seu emplaçament original posseïa dues façanes d’un sol tram i que donaven a dos carrers oposats. Quan va ser traslladada a Lesseps, es van unificar les dues façanes en una de sola, i es van complementar alguns elements com a cornises i balustrades en funció de models típics de l’arquitectura del segle XVI a Barcelona[1]

Casa Dita dels Calderers, a la Plaça de l’Àngel, Cap a l’Entrada Al Carrer de la Bòria, 1909. Autor: Dionís Baixeras Verdaguer (©Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)
Carrer Filatures (amb una part de la Casa del Gremi dels Calderers), 1908. Autor: Josep Pons Escrigas (©Arxiu Fotogràfic de Barcelona)
Façana de l’Institut Municipal d’Higiene (plaça Lesseps), 1890-1919. Autor: Borràs (© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

A la dècada dels anys cinquanta la façana va ser traslladada de nou, aquest cop cap a la plaça de sant Felip Neri, espai que va patir un bombardeig durant la Guerra civil Espanyola, deixant un solar sense edificacions on l’Ajuntament de Barcelona va voler intervenir per recrear una plaça d’aspecte antic; per aquest motiu foren traslladats els edificis del gremi dels Calderers i del gremi dels Sabaters. Per a la nova ubicació la façana de la casa dels Calderers “ va tornar a ser modificada, col·locant-ne una part al costat de l’església i l’altra meitat en un altre dels costats de la plaça. Per poder integrar-la a la façana de la casa dels Sabaters es va eliminar una planta de la casa Sabaters i, com era necessari unificar les dues façanes amb un mur nou, es van utilitzar pedres procedents dels enderrocs[2]”.

Plaça sant Felip Neri sense la Casa del Gremi dels Calderers, 1956. Autor: Francesc Ribera Colomer (©Arxiu Fotogràfic de Barcelona)
Reconstrucció de la Casa Gremi dels Calderers a la plaça sant Felip Neri

La segona edificació és la Casa del Gremi de Sabaters, edificació que es trobava a l’antic carrer de la Corríbia, just enfront de la catedral de Barcelona. L’edifici actual, construït el 1565, es construiria sobre l’antic edifici gòtic. Aquest canvi es degué produir arrel de l’enderroc d’unes cases del carrer de la Corríbia adossades a la muralla romana, que l’any 1546 van ser adquirides pel Capítol Catedralici per enderrocar-les i poder urbanitzar els voltants de la catedral, formant-se així la plaça de la Catedral. Com a conseqüència d’aquests enderrocs les cases del carrer de la Corríbia van quedar al descobert, cara a cara amb la catedral; això va comportar que aquestes cases renovessin les seves façanes. Durant els bombardejos durant la Guerra Civil la zona  va ser força castigada per les bombes de l’aviació. L’edifici va romandre en aquell indret fins el 1950 quan va ser traslladat al seu emplaçament actual, la plaça de Sant Felip Neri, quan el carrer de la Corríbia va desaparèixer a causa de l’obertura de l’avinguda de la Catedral.

L’antic carrer de la Corribia (a la dreta edifici de la Casa Gremi de Sabaters), 1890-1919. Autor:  Borràs (© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya)
Escales de la Catedral. Fira de Pessebres de Santa Llúcia. Cardunets Cazorla, Alexandre AHCB
Solar a plaça sant Felip Neri on es reconstruiran les cases dels Gremis dels Sabaters i dels Calderers, 1965. Autor: Francesc Ribera Colomer (©Arxiu Fotogràfic de Barcelona)
Reconstrucció de la Casa del Gremi dels Sabaters a la plaça sant Felip Neri, 1959. Autor: Francesc Ribera Colomer (©Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

Per a la nova ubicació a la plaça de Sant Felip Neri a la façana de l’edificació “es va eliminar una planta, se li afegí una gàrgola i, com era necessari unificar les dues façanes amb un mur nou, es van utilitzar pedres procedents dels enderrocs[3]”.

Inici de les obres de construcció de la façana de la casa del Gremi de Sabaters a la Plaça de Sant Felip Neri. Ribera Colomer, Francesc. 1960. AHCB.

Així dons les dues construccions que contemplen cada dia, i que semblen que portin tota la vida allà a la plaça, van venir a parar a la plaça una dècada abans de la fundació de l’escola. Però, la plaça sempre ha estat així?, sempre ha existit una plaça en aquest indret?.

L’emplaçament de l’actual està dins el perímetre la ciutat romana de Barcino i, per tant, en aquella època deuria formar part del conjunt  d’illes de cases –insulae– de la ciutat. Anys enrere en fer obres al que avui en dia és l’Hotel Neri es van  localitzar restes arqueològiques que podrien formar part d’una estructura domèstica, probablement pertanyents a una domus d’època romana. “D’altra banda, també es va poder localitzar un fragment d’un mosaic amb motiu vegetal, del qual en destacaven les tessel·les de colors. La cronologia d’aquesta primera fase venia donada per un nivell d’amortització de les estructures que s’ubicava entre els segles IV i VII[4]”.

D’època visigoda no en sabem res però em de suposar que al igual que va succeir per tota la ciutat l’àrea es va anar transformant, quan “la topografia reticular de l’Alt Imperi va anar desapareixent i es donà un estretament i una desviació dels antics vials – els traçats rectilinis alt imperials es van anar convertint en carrerons més estrets –  que es van anar ocupant amb noves construccions. D’altra banda, la superfície urbana es desplaçà en sentit vertical i, en conseqüència, es produí un canvi important en els nivells de circulació[5]”.

A partir del segle XI ja trobem la primera referència documental de l’existència d’un call Barcelona, i a finals del segle XII ja tenia uns límits més definits al quadrant nord-oest de la ciutat, límits on es troba l’emplaçament de la plaça de sant Felip Neri. Queden molt poques referències de l’època, dons segles més tard, la construcció de l’Oratori de Sant Felip Neri va suposar un gran impacte al Call Major en la seva zona més septentrional, modificant el parcel·lari de la zona que es deuria conservar igual tres-cents anys després del pogrom. Aquesta destrucció que comporten les obres de Sant Felip Neri podria servir “per justificar el fet que aquella part del barri hagi deixat de ser considerada dins el perímetre del Call fins als nostres dies[6]

Sabem que del Carrer de la Volta, actuals carrer de Sant Sever i baixada de Santa Eulàlia, s’hi obrien cap al nord fins a tres carrers –o carrerons- sense trànsit, dels quals només ha quedat fossilitzat el carrer de Sant Felip Neri. I, d’altra banda, al realitzar les obres de l’Hotel es van localitzar estructures “que podrien formar part del sistema de suport de les peces que conformaven una premsa i que indicaria la possibilitat que es realitzés alguna activitat industrial en aquest espai[7].

A finals del segle XV, s la zona es va transformar a partir de l’expulsió de la comunitat jueva de la ciutat i l’apropiació de les seves propietats. “El probable cementiri jueu que devia existir a l’extrem del carrer de Montjuïc del Bisbe passà a mans de la Catedral vers el setembre de 1481, quan el fossar de la Seu ja no tenia capacitat per a la recepció de més despulles. Segons el prevere[8] Josep Mas, qui descriu aquest fossar, les obres de readaptació no se succeïren fins a l’any 1505. Els accessos al nou cementiri catedralici es produïen pel cul-de-sac que en aquell temps era el carrer de Montjuïc del Bisbe i l’actual carrer de Sant Felip Neri, aleshores conegut com a carrer de Mossèn Colom[9]”. “Els barcelonins coneixien l’espai com el Fossar dels Condemnats o de la Seu perquè hi descansaven els ajusticiats a la forca i els esquarterats[10]”.

“Tant la plaça Sant Felip Neri com el carrer Montjuïc del Bisbe no figuren ni al fogatge de 1497 ni al de 1516, sembla doncs que serien camins d’àmbit privat durant la baixa edat mitjana[11]”.

Recreació del pla de la Seu i voltants vers la segona meitat del segle XVI

Arribem ara, en època moderna, a la construcció de l’església de la Congregació de Clergues Seculars de l’Oratori, que comportà, com ja s’ha comentat, un canvi molt notable en la configuració  de la parts septentrional de l’antic Call Major, dons “resulta evident que en el moment de la construcció del conjunt s’havia arrasat tota edificació anterior sense aprofitar-ne aparentment els fonaments. Així dons, observant un plànol del convent dels Felipons és palès que ni la muralla tardo antiga ni els immobles que la devien substituir no devien haver transmès el seu parcel·lari a la construcció del convent[12]”.

La instal·lació dels Felipons a la zona comença l’any 1673 quan trobem la compra venta, en nom de l’ordre dels Felipons, d’una “una casa bastant gran i rònega d’origen medieval[13] que es trobava al final d’un carreró sense sortida que es coneixia com a carrer de Mossèn Colom[14]”, casa que es transformà en convent i “la capella provincial de l’ordre dels Felipons. La consagració de l’oratori es devia fer sense haver-hi acabat els treballs, possiblement al saló principal de la casa, decorat amb domassos i tapissos[15].

Plànol on s’indiquen els diferents immobles adquirits per a la construcció de l’oratori. Josep de C. Laplana

Aquest primer espai conventual va resultar massa petit i per aquest motiu l’any 1674 s’iniciaren les obres d’un nou temple que es consagrà l’any 1677. Però també aquesta nova construcció devia tenir un caràcter relativament provisional ja que l’any 1721 s’iniciaren les obres d’un segon temple, el temple que avui en dia ocupa la plaça, obres que  no s’acabaren fins el 1751.

Tot aquest procés constructiu va anar acompanyat, per tal de poder ampliar el temple, de l’adquisició i enderrocament de cases que donaven al carrer de la Palla, així com “  al seu enderroc i també al desmuntatge dels trams de muralla que contenien, que en certs llocs ja devia presentar un estat ruïnós[16]”.

“Aquests treballs, de dimensions destacades, es tradueixen en un canvi important en el parcel·lari tradicional, amb l’aparició d’una nova propietat de grans proporcions i amb una alineació i una orientació completament noves i alienes a les parcel·les anteriors[17]”. El carrer de Mossèn Colom passà a conèixer-se com a carrer de Sant Felip Neri. “Al final del carreró, que fins llavors era tan sols un cul-de-sac, s’obria la nova placeta de Sant Felip Neri, que aleshores ocupava una superfície força més reduïda que la plaça actual[18]”.

Del segle XVIII trobem l’edifici que alberga avui l’Hotel Neri, edificació  coneguda amb el nom de Casa Gironella. A finals del segle XVII en el lloc que hi ha l’actual edifici hi havia dues cases, que van ser unificades a finals del XVIII. “Raimon Vives i Vidal, el propietari, va començar les obres el 1783 (reorganització de les obertures i construcció de balcons ampitats), i un any més tard va sol·licitar permís per arranjar l’edifici i esgrafiar la façana. La casa va seguir en mans de la família Vives fins que l’any 1925 va ser adquirida per la “Sociedad Económica de Amigos del País”. Durant la Guerra Civil la plaça de Sant Felip Neri va ser bombardejada i va quedar molt malmesa. A mitjans del segle XX, l’arquitecte Adolf Florensa va refer la plaça .La façana de la Casa Gironella que dóna a la plaça va ser modificada en aquest projecte amb la inclusió d’elements aprofitats d’una altre edificació[19]”.

Retornant a la plaça, l’any 1816 es donà per inutilitzable el cementiri catedralici de Montjuïc del Bisbe. “En aquella data es decidí buidar i aplanar el cementiri esmentat, com també les construccions que allotjava, excepte la capella que s’hi havia bastit el 1673. Posteriorment a la destrucció d’aquest petit cementiri al costat de Sant Felip Neri, la parcel·la fou reaprofitada per a la construcció de nous immobles amb els seus patis[20]”.

Reconstrucció de part plaça sant Felip Neri segons la dibuixant Lola Anglada

L’any 1898 aquestes edificacions foren derruïdes i s’hi construí un bloc d’habitatges que permetia l’entrada a la plaça pel carrer de Montjuïc del Bisbe, que fins llavors només era un cul-de-sac.  L’any 1929 s’enderroca l’edifici afrontat al claustre de la catedral, donant lloc a la plaça Garriga i Bachs i que al fet que el carrer del Montjuïc del Bisbe quedés més curt.

Quarteró Garriga i Roca n46, 1882. AHCB
Vista àrea de la zona catedral on es pot observar a baix a la dreta l’espai que ocupava la plaça sant Felip Neri abans de la destrucció pel bombardeig de 1938

Som ara en plena Guerra Civil Espanyola: el 30 gener 1938, una potent bomba de l’aviació legionària italiana va caure a la plaça i la seva forta onada de compressió va esfondrar tres edificis i danyà la façana i el soterrani de l’església dels Felipons, on van morir 42 persones.

Façana de l’església sant Felip Neri després del bombardeig
Plaça de Sant Felip Neri. Ribera i Colomer, Francesc 1959. AHCB

Ans anys després d’acabada la Guerra Civil, l’arquitecte municipal de Barcelona, Adolf Florensa i Ferrer, va ser l’encarregat del projecte de reconstrucció, que vol incidir en la reconstrucció dels solars ara existents, dons entén que si es deixa en mans particulars “el resultado es lastimoso; no hay más que ver la casa que después de la guerra se ha construido en la esquina de la calle San Felipe Neri[21]”, i va decidir recrear-hi una plaça: “se ha elaborado, pues, un plan  para devolver a la plaza de san Felipe Neri  su encanto perdido; plan que no es teórico, puesto que está ya en vías de realización. Según él uno de los solares arrasado por la explosión y subsiguiente derribo ha sido vendido a la Comunidad de los Padres del Oratorio de San Felipe Neri, que lo está edificando y se ha sometido (hay que decir en honor suyo que muy gustosamente) a la condición de dar como fachada a su edificio la de la antigua casa gremial de los Calderos, que estuvo hasta principios de siglo en la calle de la Boria, esquina de la Filateras. El otro lado desmantelado de la plaza, a continuación del referido arco, constituye un pequeño solar de propiedad municipal, que va edificarse dándole como fachada a la de la casa gremial de los Zapateros, antaño en la calle de la Corribia y hoy conservada en almacenes municipales. El resto de la plaza no plantea grandes problemas. La fachada del convento se ha de restaurar discretamente. De las dos casas que forman esquina a la calle de San Felipe Neri, una es un buen “alberg” medieval cuya medianera puede ennoblecerse; la ora es muy pequeña y tendrá que disimularse un poco, pues ahora rompe la armonía de la plaza[22]”.

Plànol de com era la plaça sant Felip Neri abans de l’any 1938. Adolfo Florensa
Projecte de reforma de la Plaça Sant Felip Neri. Unidad operativa de edificios municipales. 1951. AHCB.
Convent i esglèsia sant Felip Neri anys 50 segle XX
Convent i església de sant Felip Neri, 1959. Autor: Francesc Ribera Colomer (©Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

I aquí hem arribat al final del nostre recorregut per la història de la nostra plaça i els edificis que la integren.


[1] Cócola Gant, A., 2010, “El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca”, pag. 225. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Departament d’Història de l’Art, http://hdl.handle.net/10803/2027

[2] Cócola Gant, A., 2010, pàg. 225

[3] Cócola Gant, A., 2010, pàg. 225

[4] Permalink: http://cartaarqueologica.bcn.cat/668 Codi: 050/01

[5] Beltrán de Heredia, J., 2012,  “La Barcelona tardo antiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII”, Barcelona Quaderns d’Història, Barcelona, Núm. 18, pàg. 6

[6] Francesc Caballé i Eloi Castells, “L’estructura urbana del Call de Barcelona”, MUHBA Documents Núm. 10, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, 2015, pag. 25

[7] Permalink: http://cartaarqueologica.bcn.cat/668

[8] Prevere: m. [RE] [PR] [LC] Clergue ordenat per al presbiterat pel bisbe i que pot presidir la celebració de l’eucaristia. https://dlc.iec.cat/

[9] Francesc Caballé i Eloi Castells, “L’estructura urbana del Call de Barcelona”, MUHBA Documents Núm. 10, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, 2015, pag. 19

[10] https://www.barcelona.cat/barcelonablog/insolit/ruta-per-la-barcelona-magica-i-tenebrosa

[11] Simon Vilardaga, Sara. (VECLUS), “Informe sobre els resultats de la intervenció arqueològica realitzada a la finca núm. 5 de c. Sant Sever i núm. 2-4 del c.de Sant Felip Neri de Barcelona”, 2001

[12] Francesc Caballé i Eloi Castells, pàg. 24

[13] Propietat d’origen medieval que antigament havia estat habitada pel canonge Colom

[14] [14] Francesc Caballé i Eloi Castells, pàg. 24

[15] [15] Francesc Caballé i Eloi Castells, pàg. 24

[16] Francesc Caballé i Eloi Castells, pàg. 24-25

[17] Francesc Caballé i Eloi Castells, pàg. 25

[18] Francesc Caballé i Eloi Castells, pàg. 25

[19] http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=42543

[20] Francesc Caballé i Eloi Castells, pàg. 28

[21] Adolfo Florensa, “La Plaza San Felipe Neri, ayer, hoy y mañana”, Publicación del Ayuntamiento de Barcelona. 1958

[22] Adolfo Florensa, “La Plaza San Felipe Neri, ayer, hoy y mañana”, Publicación del Ayuntamiento de Barcelona. 1958

Resum de l’Assemblea AFA 11 Desembre 2019

El president de l’AFA, en Vicent Borràs, dóna la benvinguda als assistents (ben poques famílies, per cert).

Un cop aprovada l’Acta de l’Assemblea anterior, així com els comptes del curs passat i l’aprovació del pressupost d’enguany, és a dir, tota la part legal d’una assemblea, els assistents debaten altres temàtiques d’interès per les famílies i els seus infants.

Surt a debat la manca de relleu en alguna de les comissions (Festes, Escola de pares i mares, Extraescolars), o que aquestes recaiguin en una sola persona. De la comissió d’extraescolars destacaríem la dificultat de poder planificar d’una any a un altre dons les nostres criatures són molt volàtils (i algunes d’elles deixen l’activitat a mig curs reflectint així la immediatesa que a tots ens devora). L’Acollida Matinal està d’enhorabona: l’any passat es va autofinançar, però tornarem a realitzar un recordatori a les famílies d’aquest excel·lent servei familiar.  Seguirem a la Comissió de Pares i Mares que ens va engrescar amb les noves xerrades d’enguany, que oportunament rebreu la informació.  La Comissió de Festes i Gegants que fa una crida per buscar un relleu dons ja són molts anys d’organitzar sortides Felips i Felipes, i sopars de final de curs. Enguany un grup de famílies han organitzat el Neri Market, tot fent xarxa amb d’altres entitats del barri i el resultant és molt satisfactori. 

El president de l’AFA transmet als presents la preocupació de la l’escola per la disminució d’inscripcions enguany a P3, fenomen que ja venia succeïa en d’altres escoles del barri des de fa uns anys degut a l’expulsió de les famílies del barri pels preus abusius de lloguer i  la baixada de natalitat. L’escola ja s’està posant les piles i està realitzant un estudi de comunicació per apropar més la seva oferta a més famílies. Què podem fer les famílies?: si coneixem veïns, amics, coneguts que porten les seves criatures a l’escola bressol o grups de criança, dons fer-los conèixer el Projecte de SFN i els valor que transmet per engrescar a noves famílies a venir a conèixer la nostra escola, i que aquesta tingui garantida el seu futur. I parlant de futur, el patronat de l’escola, tal i com van comentar a la festa dels 60 anys de l’escola, segueix buscant un nou emplaçament al barri per poder traslladar en un horitzó no molt llunyà les aules de l’ESO.     

Seguidament s’acorda que el president de l’AFA parlarà amb la Direcció de l’escola en relació a tres punts que han sortit a debat: la possibilitat que els alumnes puguin accedir als banys de l’escola en cas d’extrema necessitat entre les 17:30 i les 18:00 mentre allarguen la seva jornada jugant a la plaça (a data 12 de desembre Direcció ha ho ha aprovat); la possibilitat que l’escola doti la seva web d’un sistema amb pasword per poder accedir a les fotografies dels alumnes de l’escola (direcció s’ha compromès a impulsar la modificació), i també es transmetrà  a l’escola el recordatori que els mestres, alguns d’ells si més no, obtinguin el títol de Primers Auxilis (direcció ens recorda que té a tres mestres formats en primers auxilis -la llei per mida d’escola diu que amb dos tenim prou- per tant anem sobrats).  

Es tanca la trobada desitjant a mares i pares de l’escola unes Bones Festes.