M’agrada la família que m’ha tocat – Educar els fills en positiu – Carme Thió de Pol

Lectura que ens recomana el pare d’un alumne de l’escola.

El llibre dóna missatges clars sobre la necessitat d’educar amb AFECTE, AUTONOMIA I AUTORITAT, dóna criteris però no dóna receptes, fa reflexionar que cada fill, cada filla són diferents, de tal manera que sapiguem trobar recursos i estratègies. Hi podem llegir situacions com aquestes:

CADA EMOCIÓ EL SEU NOM (pàg. 149)

Són les cinc de la tarda. Un pare va a buscar els fills a l’escola.

Primer surten els petits. En Pol va a P3. Els acompanyants s’esperen fora, però poden veure la classe a través del finestral. En Pol, en veure el seu pare, es posa a saltar.

El pare el veu i li fa senyals efusius. En sortir, la mestra s’atansa al pare amb en Pol de la mà i li diu:

_Quan t’ha vist, s’ha posat nerviós.

En Pol se la mira, també somrient.

_M’he posat content_diu, i fa un bot.

La mestra s’atura i rectifica, amb una certa perplexitat:
_S’ha posat content.

LES CRIATURES TENEN TOT EL TEMPS DEL MÓN (pàg. 186)

La Nerea, al matí quan es lleva, s’entreté amb qualsevol cosa. El temps va passant. Ara es posa un mitjó i es queda mirant el dibuix. Els pares es van posant nerviosos i comencen els crits. Un dia, la mare creu que ha d’explicar a la Nerea tot de reflexions entorn del temps, de fer tard.
Quan acaba les explicacions es queda la mar de satisfeta i orgullosa de com li ha sortit la xerradeta. Però la Nerea pregunta “Mare, què és el temps?”. La mare es desinfla de cop i toca de peus a terra: només te tres anys!

CAL ETIQUETAR (pàg. 29)

En Julià agafa l’anorac i comença a sortir. Sobre la seva taula hi ha una motxilla.

_Julià, em sembla que et deixes alguna cosa.

_Ai, la motxilla!

_Saps? t’explicaré una cosa: a casa meva, la meitat són despistats i l’altre meitat, no. I jo sóc dels despistats!

_Ah, i per això no cal que pensis?
En Julià, sorprès per la resposta, se’n va una mica escorregut sense dir res més.